L’escola de Cusmají

L’escola de Cusmají està formada per dos edificacions que acullen l’alumnat de primària. Les professores venen cada dia del curs des de Palacagüina fins a la comunitat.

Dels àpats s’encarreguen les mares i els pares dels infants, que preparen el dinar en la cuina de l’escola i el reparteixen als infants cada dia. Aquesta feina es fa de manera rotatòria. Responsabilitat de les mares i dels pares és també mantenir la infraestructura de la cuina en condicions.

Una constant climatològica en els darrers anys a la zona de Palacagüina és una sequera que provoca importants problemes als habitants de la zona. L’economia, basada en l’agricultura i la ramaderia de subsistència es veuen afectats greument per la manca de pluges. La vegetació se’n resenteix de manera palpable. El pati de l’escola de Cusmají n’és un exemple d’aquesta situació que sovint es viu.

VOLS COL·LABORAR
Pots fer-ho donant 1€ al mes a traves de la plataforma Teaming. També pots fer-ho participant de l’activitat que es fa anualment per recaptar fons.

ON ÉS PALACAGÜINA
Al nord de Nicaragua a prop de la frontera amb Hondures hi ha un departament anomenat Madriz dins del qual es troba el municipi de Palacagüina. El relleu és de muntanya baixa, és una zona seca, on la manca de pluges i la sequera marquen l’avenir dels seus habitants any rere any. Va ser en aquestes muntanyes on als anys vint del segle passat Augusto César Sandino, conegut com el “general de hombres libres” es va fer fort contra el govern titella dels Estats Units, i va ser en aquest poble de Palacagüina on va morir Miguel Ángel Ortez, de 19 anys, un dels lloctinents de Sandino. Diuen que està enterrat en el peu del “Cerro de la Iguana”, i si hom s’hi acosta pot veure una creu que tothom sempre ha dit que era de la tomba d’aquell jove.

LA PEDAGOGIA DELS OPRIMITS
Pablo Freire (1921-1997), pedagog, va plantejar que l’educació havia d’estar fonamentada en la presa de consciència de la realitat quotidiana viscuda per la població i no deixar-la reduïda només al fet d’aprendre a llegir i escriure. Calia crear ments despertes, vives, amb pensament crític, capaces d’actuar davant la realitat que els envoltava.
Defensava que l’educació pot ser una via de canvi, un camí cap a la llibertat per a persones amb pocs recursos, analfabetes, persones que ell denomina excloses i oprimides. Per ell el domini de la paraula només té sentit si es tradueix en una millor lectura del món i del context en que vivim, per poder així lluitar activament per transformar aquesta realitat.

LA SOLIDARITAT, LA TENDRESA DELS POBLES
La solidaritat és un dels valors humans més poderosos en tant que es fonamenta en una visió igualitària de les persones. Implica reconèixer els drets dels altres i actuar en conseqüència. La solidaritat, per tant, no és caritat. Davant les ideologies inspirades en principis autoritaris, que centren el seu discurs i la seva acció en la discriminació i la negació dels drets, la solidaritat és l’eina més poderosa per combatre les injustícies i transformar el món.
Davant les contradiccions, davant els dubtes, el repte és trobar raons per avançar i rebutjar aquelles altres que ens paralitzen.

LA FLORESTA SOLIDÀRIA
Una comunitat solidària és una comunitat que aposta per la cohesió social dels seus membres sabent que és el camí per crear una societat més igualitària. La Floresta és una comunitat que ha sabut respondre a les crides a la solidaritat per causes ben diferents. Cal posar en valor iniciatives com les campanyes de suport a les persones migrades o el projecte de recollida d’aliments per a les persones refugiades de Lesbos. Cal apuntar també els debats solidaris amb lluites sovint oblidades com la del poble kurd, o la del manters de Barcelona, entre d’altres que s’han fet en el marc de les Nits Temàtiques.
Estem convençuts que una altra Floresta és possible perquè un altre món és possible, per això no som aliens al que passa en altres llocs i proclamem que les injustícies d’altres llocs del món són també les nostres injustícies.