Portada

Cusmají és una comunitat del municipi de Palacagüina, un llogaret de 264 habitants situat a uns 10 km del centre del poble que disposa d’una escola de primària. Els migrats recursos econòmics i materials de la majoria de les famílies de la comunitat i el fet que a l’escola es doni de menjar als infants que hi van asseguren l’educació. Aquest esquema, però, es trenca quan un cop acabada la primària han d’anar a l’institut, ubicat a Palacagüina, ja que a les despeses del dinar també cal sumar les del transport perquè l’institut és a una hora i mitja a peu per camins que no són exempts de perill. Això fa que hi hagi estudiants que no puguin continuar estudiant perquè les seves famílies no poden fer-se càrrec de les despeses del menjar i del viatge.

L’any 2017 un grup de veïnes i veïns de la Floresta proposen, en el marc del Consell de Barri, iniciar una acció de cooperació encaminada a facilitar la continuïtat dels estudiants de primària de l’escola de Cusmají. Es tractava, de finançar el transport amb una caponera de sis infants fins a l’institut de Palacagüina. Una caponera que els porta i els retorna a casa cada dia.

Mapa de Nicaragua, Palacagüina és entre Estelí i la frontera hondurenya.

Dibuix de les comunitats de Palacagüina, Cusmají és a tocar de Telpaneca

VOLS COL·LABORAR
Pots fer-ho donant 1€ al mes a traves de la plataforma Teaming. També pots fer-ho participant de l’activitat que es fa anualment per recaptar fons.

ON ÉS PALACAGÜINA
Al nord de Nicaragua a prop de la frontera amb Hondures hi ha un departament anomenat Madriz dins del qual es troba el municipi de Palacagüina. El relleu és de muntanya baixa, és una zona seca, on la manca de pluges i la sequera marquen l’avenir dels seus habitants any rere any. Va ser en aquestes muntanyes on als anys vint del segle passat Augusto César Sandino, conegut com el “general de hombres libres” es va fer fort contra el govern titella dels Estats Units, i va ser en aquest poble de Palacagüina on va morir Miguel Ángel Ortez, de 19 anys, un dels lloctinents de Sandino. Diuen que està enterrat en el peu del “Cerro de la Iguana”, i si hom s’hi acosta pot veure una creu que tothom sempre ha dit que era de la tomba d’aquell jove.

LA PEDAGOGIA DELS OPRIMITS
Pablo Freire (1921-1997), pedagog, va plantejar que l’educació havia d’estar fonamentada en la presa de consciència de la realitat quotidiana viscuda per la població i no deixar-la reduïda només al fet d’aprendre a llegir i escriure. Calia crear ments despertes, vives, amb pensament crític, capaces d’actuar davant la realitat que els envoltava.
Defensava que l’educació pot ser una via de canvi, un camí cap a la llibertat per a persones amb pocs recursos, analfabetes, persones que ell denomina excloses i oprimides. Per ell el domini de la paraula només té sentit si es tradueix en una millor lectura del món i del context en que vivim, per poder així lluitar activament per transformar aquesta realitat.

LA SOLIDARITAT, LA TENDRESA DELS POBLES
La solidaritat és un dels valors humans més poderosos en tant que es fonamenta en una visió igualitària de les persones. Implica reconèixer els drets dels altres i actuar en conseqüència. La solidaritat, per tant, no és caritat. Davant les ideologies inspirades en principis autoritaris, que centren el seu discurs i la seva acció en la discriminació i la negació dels drets, la solidaritat és l’eina més poderosa per combatre les injustícies i transformar el món.
Davant les contradiccions, davant els dubtes, el repte és trobar raons per avançar i rebutjar aquelles altres que ens paralitzen.

LA FLORESTA SOLIDÀRIA
Una comunitat solidària és una comunitat que aposta per la cohesió social dels seus membres sabent que és el camí per crear una societat més igualitària. La Floresta és una comunitat que ha sabut respondre a les crides a la solidaritat per causes ben diferents. Cal posar en valor iniciatives com les campanyes de suport a les persones migrades o el projecte de recollida d’aliments per a les persones refugiades de Lesbos. Cal apuntar també els debats solidaris amb lluites sovint oblidades com la del poble kurd, o la del manters de Barcelona, entre d’altres que s’han fet en el marc de les Nits Temàtiques.
Estem convençuts que una altra Floresta és possible perquè un altre món és possible, per això no som aliens al que passa en altres llocs i proclamem que les injustícies d’altres llocs del món són també les nostres injustícies.